ALERTA ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR
Dilluns, 29 d'abril de 2019 por eduxarxa410
L’Eurostat ha publicat aquest 26 d’abril les dades d’assoliment d’estudis universitaris i d’abandonament escolar prematur referents al 2018 a tots els països membres de la Unió Europea. Vegem què ens diu del nostre país. Vegeu aquí l’informe.
A Espanya, un 40 % de les persones entre 30 i 34 anys han completat estudis universitaris, quedant a poquíssims punts d’assolir l’objectiu 2020 marcat per la Unió Europea i en el número 17 del rànquing dels països de la UE on els primers llocs estan ocupats per Lituània, Xipre, Irlanda i Luxemburg i els darrers llocs per Romania, Itàlia, Portugal i Hongria. En tots els estats membres de la UE, la xifra és superior en les dones que en els homes.
En quant a l’abandonament prematur dels estudis, el panorama és un altre. Espanya lidera malauradament el rànquing amb un 18% dels joves entre 18 i 24 anys que ja no estudien i que han assolit un nivell màxim de secundària obligatòria, quedant per sota de l’objectiu 2020 de l’UE marcat en un 15% en el cas espanyol. A l’altre extrem del rànquing, els països amb menys abandonament prematur són Croàcia, Eslovènia, Lituània, Grècia, Polònia i Irlanda, per sota del 5%.
A Espanya, la taxa d’abandonament escolar prematur ha millorat molt ja que al 2006 era del 30%, però encara dista de mitjana de la Unió Europea, el 10,6%. Entre homes i dones també trobem enormes diferències: 21,7% per als nois i 14% per les noies.
El mercat de treball no qualificat sembla ser un atractiu per als joves que no encaixen en un sistema educatiu que no està pensat des d’una òptica inclusiva i que té molts dèficits de recursos. Tinguem en compte que els sectors econòmics que atrauen mà d’obra no qualificada estan en declivi deixant a moltes persones a l’atur i en situació d’exclusió social o de risc d’exclusió social.
Per tant, tenir grans bosses de joves sense estudis post-obligatoris a les nostres ciutats i pobles implica a les societats haver d’arrossegar un volum molt gran de persones i famílies en situacions molt precàries, i a les administracions haver de crear serveis, recursos i sistemes per sostenir trajectòries i vides complexes que no poden sostenir-se amb el treball remunerat.
És important, doncs, que al nostre poble i al nostre institut posem els mitjans perquè tots els joves i totes les joves assoleixin el màxim nivell d’estudis que puguin, tinguin oportunitats per construir-se un perfil professional, conèixer un ofici i traçar el seu propi projecte de vida i, sobretot, no quedar a mercè d’un mercat laboral precaritzat i d’una economia pensada per afavorir uns pocs.
Laura Mencía – Dinamitzadora de l’EduXarxa410, la xarxa educativa de Vilanova del Vallès.