S’obre el període de presentació de sol·licituds de beques del menjador per al curs 2019-2020. Es poden presentar del 15 de maig al 5 de juny
El Consell Comarcal del Vallès Oriental atorga anualment un seguit d’ajuts individuals per a menjador escolar per als alumnes de centres de titularitat pública. Els ajuts cobreixen una part del servei de menjador. Per a la concessió dels ajuts es tindran en compte les circumstàncies familiars, socials i econòmiques de cada cas.
A partir del 15 de maig, ja es poden demanar les beques del casal d’estiu municipal i les beques escolars municipals de materials i llibres per a alumnes de P3, P4 i P5 de Vilanova del Vallès i la quota de l’Escola Bressol Municipal.
Qui pot sol·licitar l’ajut?
Les famílies amb alumnes que estan empadronats a Vilanova del Vallès, escolaritzats a l’Escola Bressol La Baldufa, l’Escola Mestres Munguet-Cortés, l’Escola La Falguera.
Els ajuts en concepte de material i llibres només podran ser sol·licitats per famílies amb fills escolaritzats de P3 a P5.
Com s’ha de fer?
Cal omplir la sol·licitud que es facilitarà a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) de l’Ajuntament dins de l’horari d’atenció al públic, els Serveis Socials Bà sics de l’Ajuntament, ubicats al CAP, de dilluns a divendres, de 9h a 13h; o a la pàgina web municipal: www.vilanovadelvalles.cat.
La sol·licitud, juntament amb la documentació acreditativa, s’han de lliurar a Serveis Socials Bàsics de l’Ajuntament, ubicats al CAP, de dilluns a divendres de 9h a 13h.
Per a qualsevol consulta o informació, truqueu al telèfon: 93.845.92.77- Horari: 9-15h
L’Eurostat ha publicat aquest 26 d’abril les dades d’assoliment d’estudis universitaris i d’abandonament escolar prematur referents al 2018 a tots els països membres de la Unió Europea. Vegem què ens diu del nostre país. Vegeu aquí l’informe.
A Espanya, un 40 % de les persones entre 30 i 34 anys han completat estudis universitaris, quedant a poquíssims punts d’assolir l’objectiu 2020 marcat per la Unió Europea i en el número 17 del rànquing dels països de la UE on els primers llocs estan ocupats per Lituània, Xipre, Irlanda i Luxemburg i els darrers llocs per Romania, Itàlia, Portugal i Hongria. En tots els estats membres de la UE, la xifra és superior en les dones que en els homes.
En quant a l’abandonament prematur dels estudis, el panorama és un altre. Espanya lidera malauradament el rànquing amb un 18% dels joves entre 18 i 24 anys que ja no estudien i que han assolit un nivell màxim de secundària obligatòria, quedant per sota de l’objectiu 2020 de l’UE marcat en un 15% en el cas espanyol. A l’altre extrem del rànquing, els països amb menys abandonament prematur són Croàcia, Eslovènia, Lituània, Grècia, Polònia i Irlanda, per sota del 5%.
A Espanya, la taxa d’abandonament escolar prematur ha millorat molt ja que al 2006 era del 30%, però encara dista de mitjana de la Unió Europea, el 10,6%. Entre homes i dones també trobem enormes diferències: 21,7% per als nois i 14% per les noies.
El mercat de treball no qualificat sembla ser un atractiu per als joves que no encaixen en un sistema educatiu que no està pensat des d’una òptica inclusiva i que té molts dèficits de recursos. Tinguem en compte que els sectors econòmics que atrauen mà d’obra no qualificada estan en declivi deixant a moltes persones a l’atur i en situació d’exclusió social o de risc d’exclusió social.
Per tant, tenir grans bosses de joves sense estudis post-obligatoris a les nostres ciutats i pobles implica a les societats haver d’arrossegar un volum molt gran de persones i famílies en situacions molt precàries, i a les administracions haver de crear serveis, recursos i sistemes per sostenir trajectòries i vides complexes que no poden sostenir-se amb el treball remunerat.
És important, doncs, que al nostre poble i al nostre institut posem els mitjans perquè tots els joves i totes les joves assoleixin el màxim nivell d’estudis que puguin, tinguin oportunitats per construir-se un perfil professional, conèixer un ofici i traçar el seu propi projecte de vida i, sobretot, no quedar a mercè d’un mercat laboral precaritzat i d’una economia pensada per afavorir uns pocs.
Laura Mencía – Dinamitzadora de l’EduXarxa410, la xarxa educativa de Vilanova del Vallès.
Els professionals i referents de la xarxa educativa de Vilanova del Vallès, l’EduXarxa410, es van formar el passat dijous 28 de març en educació feminista amb la Cooperativa Candela.
La formació, impulsada per l’Ajuntament, es va dur a terme a la Biblioteca
Contravent i va acollir 20 agents educatius del municipi que treballen en
diferents àmbits de l’educació i la comunitat: escoles, institut, associacions
de famílies d’alumnes, serveis socials, biblioteca, espai jove, espai
socioeducatiu, pla de prevenció del consum de drogues i pantalles, policia,
ensenyament i joventut.
Aquesta és la segona sessió formativa que fem en marc de l’EduXarxa410 a
càrrec del politòleg i antropòleg expert en educació feminista Xavier Cela i
Bertran. La primera va ser una sessió de sensibilització a l’octubre de 2018.
Els continguts es van centrar en incorporar la perspectiva feminista com a
eina de treball que serveix per analitzar i saber com actuar davant situacions
de desigualtat de gènere, de discriminació de certes expressions del gènere i
de certes orientacions sexuals que
trobem quotidianament a l’entorn on vivim i treballem.
Exemples d’això són: anuncis on es perpetuen els estereotips de gènere,
insults homòfobs, discriminació laboral per raó d’un embaràs, exclusió de les
dones il·lustres en els llibres de text, bromes pesades però rigudes per tothom
sobre com s’han de comportar les dones, culpabilitzar les noies víctimes
d’agressions sexuals, penalització a homes que es mostren femenins, més que no
pas a dones que es mostren masculines, entre moltes altres.
La perspectiva de gènere pot ajudar als agents de l’educació a tenir una
mirada crítica envers el sistema actual (normes no escrites) que afavoreix o
atribueix una posició privilegiada a l’home blanc, adult, amb ocupació i amb una
situació administrativa regulada, i que oprimeix o penalitza a la resta de
perfils: dones, immigrants, persones joves, persones grans, infants, persones a
l’atur, sense papers, etc.
La tasca de la xarxa educativa és pensar accions que puguin contrarestar la inèrcia d’aquest sistema en els espais educatius del poble com ara: regular els patis escolars perquè no s’imposi el joc masculí com a dominant de l’espai (ex. futbol), escriure cartes a les editorials del llibres de text reclamant la incorporació de dones destacades, garantir que no es vulnerin els drets de les persones transexuals, generar nous referents d’èxit perquè les dones no hagin de copiar els models masculins, valorar les tasques de cura, tradicionalment femenines, com a part necessària de la vida i repartir-les millor entre homes i dones, etc.
L’enCORatja’t és un programa per educar les noies i els nois des de la seva participació activa per construir una societat lliure de discriminacions i de qualsevol forma de violència i avançar cap a una igualtat d’oportunitats real entre totes les persones, independentment del gènere.
La lectura de llibres coeducatius afavoreix: • Les relacions igualitàries, trencant els estereotips de gènere. • Les actituds de cura, empatia, solidaritat, respecte a la diversitat i a la llibertat. • La resolució de conflictes de manera dialògica i no violenta. • La prevenció i detecció de conductes abusives, d’assetjament, sexistes o LGTBIfòbiques. • L’esperit crític en els infants i joves perquè siguin agents de transformació social.
